diumenge, 13 de setembre del 2009

Entrevista de El Periódico a Joan-Ramon Laporte: "Hay mucha gente interesada en exagerar los riesgos de la gripe A"

Clica aquí per llegir-la

divendres, 17 de juliol del 2009

Taula del congrés de l'Ambit Barcelona de l'ICS: Formació, ètica i indústria farmacèutica


El Grup GRIS va organitzar una taula al I Congrés de l'Ambit Barcelona de l'ICS celebrat el dia 11 de juny de 2009 a l'Auditori AXA de Barcelona. El seu títol era: Formació, ètica i indústria farmacètica amb la moderació de Manel Anoro i com a convidats: Pepe Casas, Roger Badia i Pako Díaz.

divendres, 5 de juny del 2009

CAP A UN ALTRE MODEL DE FORMACIÓ

A dia d’avui la formació continuada (FC) és una eina imprescindible en el treball de qualsevol professional. En el camp de la medicina, aquesta formació, ha de ser constant, adequada i de qualitat.

Actualment, seguint antigues inèrcies, bona part de la gestió, preparació i, sobretot, del finançament de la FC s’ha deixat en mans de la Indústria Farmacèutica (IF). Un model que, sovint, exigeix que aquesta formació s’adapti a les necessitats (continguts, preus, estructura...) d’una IF amb uns interessos purament economicistes. A més, és la mateixa IF la que controla l’accés a la FC assumint el finançament de la mateixa. L’entrada al sistema formatiu obliga a una transacció entre el treballador (interès personal) i la Indústria (interès econòmic). Jo et faig un favor i tu ja me’l tornaràs. Ni rastre de l’interès col·lectiu. Però, a més, les Societats Científiques o Instituts d’Estudis diversos, s’han incorporat a l’engranatge i fan caixa oferint cursos, congresos i jornades a preus de luxe, només a l’abast de professionals ben connectats.

L’empresa no controla ni continguts, ni preus ni qualitat. Mirant cap a una altra banda, es desvincula, accepta aquest joc mercantilista i envia un missatge per a navegants ; qui es vulgui formar que s’espavili pel seu compte; ja sap a quina porta ha de trucar. Aquest cercle viciós fa que la formació només estigui a l’abast d’aquells qui volen trucar a algunes portes. Molts de nosaltres ens sentim incòmodes amb aquest joc i rebutgem el model per èticament inacceptable.

I ens preguntem; hi ha alternativa a la situació actual?