CAP A UN ALTRE MODEL DE FORMACIÓ

A dia d’avui la formació continuada (FC) és una eina imprescindible en el treball de qualsevol professional. En el camp de la medicina, aquesta formació, ha de ser constant, adequada i de qualitat.

Actualment, seguint antigues inèrcies, bona part de la gestió, preparació i, sobretot, del finançament de la FC s’ha deixat en mans de la Indústria Farmacèutica (IF). Un model que, sovint, exigeix que aquesta formació s’adapti a les necessitats (continguts, preus, estructura...) d’una IF amb uns interessos purament economicistes. A més, és la mateixa IF la que controla l’accés a la FC assumint el finançament de la mateixa. L’entrada al sistema formatiu obliga a una transacció entre el treballador (interès personal) i la Indústria (interès econòmic). Jo et faig un favor i tu ja me’l tornaràs. Ni rastre de l’interès col·lectiu. Però, a més, les Societats Científiques o Instituts d’Estudis diversos, s’han incorporat a l’engranatge i fan caixa oferint cursos, congresos i jornades a preus de luxe, només a l’abast de professionals ben connectats.

L’empresa no controla ni continguts, ni preus ni qualitat. Mirant cap a una altra banda, es desvincula, accepta aquest joc mercantilista i envia un missatge per a navegants ; qui es vulgui formar que s’espavili pel seu compte; ja sap a quina porta ha de trucar. Aquest cercle viciós fa que la formació només estigui a l’abast d’aquells qui volen trucar a algunes portes. Molts de nosaltres ens sentim incòmodes amb aquest joc i rebutgem el model per èticament inacceptable.

I ens preguntem; hi ha alternativa a la situació actual?